ELS QUARANTA DIES DEL MUSA DAGH

La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la costa síria, els turcs inicien lextermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a lesgarrifós destí que els espera i senduu cinc mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, la muntanya de Moisès, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva duna mort gairebé segura, els set pobles de la vall serigeixen contra el setge ferotge de lexèrcit turc. Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni lany 1915. La importància dEls quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni dun genocidi deliberadament silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita lobra. Llegida amb avidesa pels jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, aquesta novel·la publicada lany 1933 continua sent, avui dia, lúnica obra significativa sobre el primer genocidi sistemàtic del segle xx. Lluita, resistència i relats personals escrits amb una mestria narrativa indiscutible que suniversalitzen i ens fan viure en primera persona la coratjosa resistència dun poble contra el seu poderós enemic. Franz Werfel (Praga, 1890 Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans artistes de la Viena jueva dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el premi Schiller i el 1925, el premi Grillparzer. Lany 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. Loctubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dra